Diari del viatge

Ja som a Tanzania!

Hem arribat aquest mati a Tanzania (Aeroport de Kilimanjaro, Moshi), a les 8.50h des de Nairobi (Kenya) amb un avio d’helices que feia por i amb totes les maletes pel passadis i les bicis també per allà… Vam sortir ahir a les 14.00h de BCN cap a London, i d’allà cap a Nairobi.
Hem estat tot el viatge pendents de les bicis, pero tot ha anat be, i a mes… Pere!!!!! no hem pagat res per les bicis! be, dic una mentida,… quan hem arribat a Nairobi (Kenya) haviem de facturar de nou les bicis fins a Tanzània, amb la qual cosa ens feien pagar també 20 $ pel visat de transit a kenya per cap mes tornar-les a pesar als mostradors del check-in (=problemes). Hem trobat a dos morenos que ens han fet la feina sense haver de sortir i ens les han facturat ells (val a dir que no les teníem totes que la jugada ens sortís be…). En Pep els hi agraia donant-los la ma, però no ha
colat, ens han dit: “Give me tip for us!”, i ale! una propineta…

Al arribar a l’aeroport, ja ens estava esperant una furgo tipus vanette, encara bo, ja que amb tots els bultos… hem anat fins a Moshi on teniem l’hotel per avui i ale una altra pripineta al conductor… Allà hem desembalat les bicis. PRIMER PROBLEMA, la Núria, inflant una roda (jo encara no se com…) ha trencat la valvula de la camara, vinga a canviar la camara i encara no hem començat ni a pedalar!!!!! total que una camara menys ja que aquesta no es pot reparar (no es motiu de divorci… encara). Aleshores hem sortit una estona a provar-les, primer ens feia gracia que tots els nens ens seguissin darrera la bici però després semblaven mosques. Hem anat veient l’ambient de la zona, i mes o menys ja es el que ens esperavem. Hem canviat 50 euros a Xilings tanzans: Aqui ja som milionaris!!!!!

Ara es l’hora dels mosquits, sort que tenim ple de sargantanes i dragons que ens custodien l’habitacio… Esperem que aquests no ens demanin “tips”!!!!

Be res mes, dema comencem el safari de 4 dies i despres comensarem a rodar
fora de la ciutat, que en tenim moltes ganes. Estarem desconnectats o sigui que fins el dia 01 de setembre no hi haura noves noticies…

Des d aqui no podem penjar cap foto, o sigui que el blog estara actualitzat pero
sense fotos.

Safari

28-08-08: P.N. Llac Manyara

Ens va costar molt aixecar-nos, però ens va motivar l’emoció del primer safari. En Muddy (el guia-conductor) i en Yuma (el cuiner) ens estaven esperant amb un 4×4 bastant tronat, te 4 anys i ja porta 370.000kms… Després de 3 hores de viatge vam arribar al llac Manyara. Alla ens van sorprendre babuïns, impales, ens va atacar un elefant (sort que no era gaire gros…), zebres, nyus, girafes, mangostes, hipopòtams, pelicans, flamencs, un piló mes d’ocells i un pilo mes de monos… En Muddy ens va preguntar si no havíem anat mai al zoo :-) )))) El parc estava ple d’acacies, baobabs, palmeres i manyares que son unes plantes punxegudes que fan servir els masai per protegir els seus poblats de les fieres i que son les que donen nom a aquest parc ja que n’hi ha per tot arreu.

En acabar vam anar al campament per passar la nit. Vam voler visitar el poble i tots els nens ens seguien i deien: “one foto, one dolar”, semblaven paparres… els hi vam fer la foto pero d’esquena i a 0 $.

29-08-08: C.A. Ngorongoro – Llac Eyasi

De cami i endinsats al parc del Ngorongoro vam anar trobant Masai i els seus poblats, tots ens saludaven. Ens vam aturar en un punt on hi havia una vista del crater i ens van sortir 4, 5, 6, 7 o no se quants masai (creiem que algun de sota les pedres i tot) que ens volien vendre llances collarets i basalets. En Pep els anava dient que no amb la ma on portava el T6 (el rellotge d’en Pep per entrenar) fins que un d’ells s’hi va fixar i aleshores ja no volia diner sino canviar les llances pel rellotge.

La veritat es que mai haviem vist tants bitxos i tots concentrats a dins del crater (23kms de diametre). Aqui vam tenir sort i vam veure 4 rinoceronts negres i de bastant aprop, s’estima que n’hi ha uns 40 a Tanzania, o sigui que vam veure un 10% de la poblacio de rinos… Despres tambe vam veure molts lleons i lleones, semblen mes petits del que realment son, dos els vam tenir a tocar de la roda del 4×4 i la veritat es que espanten, sino pregunteu-li a la Nuria quan va sentir el “rugit”.

Ens vam aturar a fer un picnic al costat d’un llac amb hipos dins del crater, i sabeu qui es va quedar sense entrepa perque una agila li va pispar?  …la Nuriaaaaaaaaaaaaa

Van sortir del crater i ens vam dirigir cap al llac Eyasi, un llac salat en plena falla del Rift, des d’on vam veure una espectacular posta de Sol. L’aproximacio al llac ens va agradar molt, era un cami molt maco per fer amb la bici.

Despres vam anar al Campament i va ser el primer dia que no ens vam dutxar: en Pep perque no va voler, i la Nuria perque li feia vergonya que els ratolins que corrien per les dutxes la veiessin despullada…

A les 20:00h tanquen el cafe-internet o sigui que ja continuerem explican el safari i resta d’aventures quan puguem… per cert continuem sense poder penjar fotos ja que no ens deixen connectar res als ordinadors.

Estem a Lushoto, 04/09/08, ja tornem a tenir connexio, aixi que acabem dexplicarvos com ha anat el safari, ens haviem quedat a…

30-08-08: Llac Eyasi / Bosquimanos i Datogas

Avui ens hem llevat a 5.30h perque teniem una cita amb els Bosquimanos, una tribu de casadors que viu perduda per alla al llac Eyasi. Ha estat molt divertit ja que hem anat a casar amb ells, i juntament amb en Ricardo i Eugenia de BCN que tambe ens els hem trobat alla. Primer hem trobat els bosquimanos fent foc i treient la pell a una geneta, els homes, i les dones fent collarets que ens vendran mes tard. Hem estat 5h corrent i esgarrapantnos entre els matolls i seguintlos a ells per veure com casaven. Tot plegat per casar una mena de rata que viu per ler roques i que no debia arribar al mig kilo… Pero he estat be ja que almenys hem caminat despres de dos dies de safari asseguts al 4×4. Despres hem anat a veure els Datoga, aquests son pastor i treballen el metall, dun candau en fan 5 bracalets i dun clau una punxa de flexa pels bosquimanos…

De cami cap lultim parc que visitarem, hem trobat un centenar de dones massai totes guarnides que venien dun casament, i el guia ens ha dit que els hi fessim una foto, li hem fet cas i les dones han comensat a correr cap a nostaltres, hem arrencat el cotxe i ens han apedregat, a que no sabeu que anaven cridant…………… ONE PHOTO, ONE DOLAR!!!!!!!!!

Hem arribat al campament a les portes del PN Tarangire on hem trobat una parella de Ripollet que era el seu primer dia a Tanzania i ja estaven amb cagarines…

Alhora danar a dormir hem anat cap a la tenda hi hem trobat un senyor amb arc, fletxes i una llanterna, li hem preguntat que feia i ens ha dit que era el guarda del camping. Menys mal, avui dormirem tranquils, els lleons i els malfactors ja sen guardaran prou dentrar al camping.

31-08-08: P.N. Tarangire

Hem visitat el darrer parc, amb un paissatge tipic de lestepa africana, famos pels seus elefants i els arbres baobabs, dels que nhem vist molts, pero encara es mes famos per la seva poblacio de mosques tze/tze, amb les que hem hagut danar amb compte.

Despres de dinar hem anat a Arusha amb ell cuiner, el Yuma, que ens ha fet de guia. Ens ha impresionat ja que comparat amb Moshi es molt mes gran i hi ha molta mes gent, busos, cotxes… en definitiva molt mes caos.

Quan ja tornavem hem vist un accident entre un cotxe i una bici, no shan fet res.

Hem sopat a Moshi on hem trobat dos catalans, en Carles i la Laura que han fet el Meru i el Kili, estaven molt contents, ara anaven de safari i despres a zanzibar.

Nosaltres a preparar les bicis que dema comencem a pedalar direccio Tanga.

Dos Mzungus sobre rodes

Iniciem el nostre periple amb les bicis. Al final hem decidit no fer el cami que creuava l’estepa massai, passant per Naberera ja que ens ho han desaconsellat pel tipus de cami, molt donent i amb molts trams no ciclables. Aixi que de Moshi agafarem la carretera principal que va cap a Tanga i l’anirem seguint pero sempre intentant sortirne per algun cami alternatiu i tornantla a agafar quan no sigui possible anar per aquests, fins arribar a Tanga, on ja veurem com ho fem per creuar a Pemba, ja que nomes surt un ferry a la setmana.

Som dos mzungus, aixi es com diuen aqui a la gent blanca, no sabem si amb to despectiu o no, pero per alla on passem els nens criden… MZUNGU, MZUNGU!!!!!

01-09-08: Moshi (600m) > Usangui (1175m)

Distancia 83,62kms Temps 6h 17min Desnivell +1100/-525m

Hem sortit de Moshi amb les bicis, erem l’atraccio de lhotel. Hem atravessat Moshi per la carretera fins a Mwanga, a la sortida de Moshi hi havia molt de transit, pero al cap de 10kms nomes passava algun bus a tota pastilla. A Mwanga hem comprat aigua i alguna cosa per menjar.

Aquí hem preguntat a un policia com arribar a Usangui, ja que en el mapa la carretera surt de color blanc, o sigui que teoricament no es gaire bona… Ens ha dit que no es podia fer amb les bicis i que passessim la nit a Mwanga. Pero com que estem de vacances i nomes eren les 13:00h ho hem intentat. El cami “tant dolent” que ens deia el poli era una pista ampla i comoda que anava pujant (com anar a l’esplai per la pista vaja). Ens a agradat molt perque anavem passant per poblets enmig de la muntanya on la gent sortia a saludarnos i no ens volia vendre res ni demanaven dolar per fotos… L’hotel on dormim ens costa 8eur sopar i dormir tots dos, i es de “luju” em estat nosaltres dos sols en tot l’hotel. Per cert hem volgut tancar un baldo de l’habitacio i sort que teniem les eines de les bicis perque haviem quedat tancats i vam haver de desmuntar mitja porta per poder sortir l’endema.

02-09-08: Usangui (1175m) > Same (740m)

Distancia 77,90kms Temps 5h 55min Desnivell +490/-943m

Avui hem desfet el cami que vam pujar, i baixant hem vist el Kilimanjaro per primera vegada ja que gairebe sempre esta nuvol. Hem arribat a Mwanga i hem continuat la carretera direccio Same. Hem trobat molt de vent, molt, i en contra! Mireu el video, bé més que mireu, escolteu el vent!!!!

Hem anat veien sempre gent amb bici i caminat per la carretera fins que faltaven uns 10kms que hem deixat de veure gent, i hem esbrinat el perque, ja que rapidament s’ha posat a ploure de valent i hem arribat a l’hotel ben xops.

03-09-08: Same (740m) > Mkomazi (364m)

Distancia 110,18kms Temps 8h 08min Desnivell +686/-1062m

Pedalar, menjar i dormir, Pedalar, menjar i dormir, i anar fent… es tot el que fem perque els pobles no hi ha absolutament res per visitar. Passajem pel carrer/cami principal que es l’unic, fem fotos i a les 21:00h ja som al llit, fregits.

Avui ens hem llevat amb un temps incert, no sabiem si continuar per la carretera principal o anar per una pista secundaria, on segons els locals, es podia circular relativament be. Hem decidit fer la pista ja que semblava mes xula. Hem passat per un poblat quan un centenar de nens sortien del cole, no es que el poble fos molt gran, es que aqui cada familia te 10/20 fills, es clar com que no tenen tele… be doncs aixo que aquesta munio de nens ens ha seguit durant un kilometre corrents, feiem patxoca.

Aquets cami travessavas tota una zona molt verda, amb cultius de bananes i arros i moltes palmeres. Un paissatge molt maco, potser el millor que em vist fins ara. En un poblat, em parlat amb un home que ens ha dit que erem els primers Mzungus que passavem amb bici per aqui.

Hem estat una mica temeraris perque teniem previst parar en un poblet quan portessim uns 90kms; pero per 20kms mes, que pensavem que eren de baixada, i si que ho eren pero amb el vent en contra que feia era com si fossin de pujada… ens hem arribat fins a Mkomazi on hem arribat gairebe de nit. Avui dormim en un zulo, amb finestres obertes que no es poden tancar, al costat de la carretera i on la nuria sent rates cortrent pel sostre i en pep ocells, en el que estem d’acord es que alguna cosa corre per el fals sostre… Hem anat a sopar i la noia que ens ha ates no sabia angles i com que nosaltres tampoc sabem swahgili hem decidit jugar al pictionari dibuixant nosaltres. Total que ha confos, un peix dibuixat per en pep amb un pollastre. Em sopat el que a ella li ha donat la gana, un plat d’Ugali, una pasta tipica d’aqui a base de blat i aigua i arros amb pollastre, aixo si amb les mans ja que aqui no es fan servir els coberts, val a dir que en pep es sent com a casa…

04-09-08: Mkomazi (364m) > Lushoto (1260m)

Distancia 74,34kms Temps 5h 59min Desnivell +1206/-310m

Avui hem esmorzat andazi=donut sense forat i sense sucre i sec i chapati=crep sense res. Hem fet cami cap a Lushoto, al cor del Monts Usambara, fins a Mombo, molt be ja que era carretera planera, pero a partir d’aqui a comesat a pujar la carretera i hem hagut de fer un desnivell positiu de mes de 1000m en uns 30km amb vent i pluja sobre tot al tram final. Ens hem aturat a dinar en un lloc discret on no ens veies ningu , total que un cop parada la paradeta, erem en pep la nuria i 11 nens mirantnos com menjavem i cridant “mzungus give me money”. Han estat 40 min on ens hem pogut sentir com en floquet de neu. Finalmet hem arribat a Lushoto, en un hotel de luju (sopar i dormir 15eur) on hem pogut penjar les fotos, ens ha costat lo seu, 2h per 7 fotos.

05-09-08: Lushoto (1260m) > Segera (290m)

Distancia 100,33kms Temps  6h 05min Desnivell +710/-1680m

Hem sortit de Lushoto tot contents perque fariem 32kms de baixada, tot el que vam pujar ahir. Aquest cop des de Mombo tornem a triar la carretera per arribarnos fins a Segera. La carretera va fent molt tobogants. Hem atravesat molt poblets i el paissatge es molt xulo, cada cop fa mes calor i humitat, es nota que ens estem acostant al mar. Ens sorprenem ja que ens pensavem que trobariem mes Mzungus amb bicis i no hem trobat absolutament ningu, nomes els autoctons que fan trajectes curts amb ferros i rodes quadrades.

Hem arribat a Segera a l’hotel on hem trobat dos individus blancs, i un d’ells s’ha afanyat a venirnos a saludar ja que ens ha vist amb les bicis. Aquest tambe ha fet el tibet i estava treballant a Tanzania. Li hem fet enveja sana. Ens ha recomanat un lloc per fer immersio a Pemba, un tio molt enrollat. De moment es el mes semblant a un ciclista que ens hem trobat.

06-09-08: Segera (290m) > Pangani (4m)

Distancia 87,12kms Temps  5h 26min Desnivell +839/-1125m

Ens hem llevat atrapats per les nostres propies mosquiteres, si hi hagues hagut algun mosquit s’hagues fet un tip de riure abans de fotres un bon tiberi. Es el primer hotel on no hi ha mosquiteres “de serie”. Hem sortit de Segera i fins a Mhueza hem seguit la carretera. De Mhueza hem seguit una pista que portava a Pangani per descansar de l’stres que ens provoquen els busos. Deu ni do amb la pista ja que ens ha deixat els brasos i els culs destrosats. Tambe eren tobogants de poc desnivell pero molt pedregosos, pero ha valgut la pena perque hem topat amb l’ocea de cop i ja en teniem ganes. Al arribar a Pangani hem donat un tomb amb la bici per decidir on dinavem i on dormiem, hem anat a parar al lloc mes car, ens sentim uns sultans!!!

Ens hem tornat a trobar els nois d’ahir, es un metge holandes que para poc per alla, i es diu Jerome.

07-09-08: Pangani (4m) > Tanga (43m)

Distancia 52,56kms Temps  4h 13min Desnivell +327/-288m

Hem esmorzat amb els holandesos, i ens hem acomiadat per anar a muntar les alforges. Quan ja marxavem ens han vingut a trobar per veure les bicis, i en Jerome ens ha dit que va trobar 2 catalans al tibet que portaven dues bicis iguals. Ep! Li hem preguntat quant hi va estar i per les dates coincidien amb les d’en Pere i en Francesc. Li hem dit que potser eren ells, i ens ha comentat que aquests nois nomes si estaven un mes i un d’ells anava amb un mallot de Euskaltel (igual al de la Nuria). Suposem que en Pere li va dir que el company que anava darrera era molt bon escalador! Ens hem emocionat, i en Jerome ha cridat als seus companys: “Oh my god! I was cycling with her brother in Tibet!”, quina coincidencia. Ens hem tornat a acomiadar.

Hem anat cap a Tanga per una pista com la d’ahir plena de pedres i bots, ens ha fet molta, molta calor i humitat. Hem arribat a Tanga on hem dinat amb milions de mosques i em vist per primer cop algun bloc de pisos (2 com a maxim). Mentres ens hi passejavem hem vist un nen amb un mico (com els que em vist pel cami de Pangania a Tanga) lligat amb una cadena i cinta americana al cul. Per cert aqui si que hi ha mosquits.

08-09-08: Tanga (43m) > Riu Sigi >Tanga (43m)

Distancia 31,54kms Temps  2h 05min Desnivell +218/-218m

Avui quan ens hem llevat, el lavabo estava negre de formigues. A la Nuria li picava tot, una noia ha vingut a ruixar l’habitacio i alla han quedat les formigues, ara tenim moqueta al lavabo. La resta del dia ha sigut de relax. Ens hem aixecat, esmorzat, hem anat a fer cua a un banc per canviar TZS i quan arribem a la guixeta ens han dit que haviem d’anar a fer una altra cua molt mes llarga de la que ja haviem fet. Hem anat a un altre banc a fer cua i despres de 30min ens han dit que no canviaven moneda. Hem anat a comprar ens bitllets pel ferry que va a Pemba (que surt els dimarts, o sigui dema) i alla mateix hem canviat els dolars.

Hem agafat les bicis i hem anat a rodar fins al riu Sigi, i a mig cami hem trobat una parella d’alemans que venien de tanga amb bicis llogades alla, ens hem aturat a xerrar una estona.

El riu l’hem creuat per un pont. “Antanyo” els exploradors que anaven a Africa travessaven els rius per ponts de fusta, ara nosaltres els travessem per ponts de ferro i formigo (fixeuvos be en la foto)

Al tornar a Tanga, hem anat a comprar provisions per Pemba en un super Super, feia temps que no en veiem cap. I no era mes gran que ca la Conxita pero tenien de tot.

Ciclant per Pemba

Ja tenim els bitllets pel ferry. Nomes surt un dia a la setmana, cada dimarts, o sigui que dema (09/09/08) ben aviat al mati agafarem el vaixell destartalat que ens portara a Pemba. 20$ per persona mes 5$ per cada bici.

A Pemba no hi ha internet, o almenys aixo es el que diu la Lonley Planet, o sigui que fins que no saltem a Zanzibar estarem incomunicats. Si algu sap com es fa per trucar a “cobro revertido” que ens ho expliqui ja que aqui no ho sap ningu.
El Ferry ens deixara a Mkoani i no sabem res mes, a veure on anirem a parar.

bitllets en 1a classbitllets en 1a class

09-09-08:  Wete (0m)  > Chake-Chake (0m) (Per la carretera nova)

Dist: 34,94km  Temps:2h 30min Desnivell: +/-351m

A les 6:50h ja estavem embarcats al ferry, amb una previa discusio amb la tripulacio, ja que ens volien tornar a fer  pagar per les bicis. Han estat 6h de viatge per no mes de 50km, se’ns ha fet etern. El ferry anava carregat de tot i mes:  gallines pel lavabo, pilons de platans, sacs de no se que… i dues bicis.

A les 15:00h hem arribat al port de Mkoani, i hem anat direccio Chake-Chake, no hi havia manera d’orientar-nos amb el mapa, i com que no hi ha indicadors per la carretera, anavem preguntant. Al final hi hem arribat i un senyor  brut i l’unic que parlava angles ens ha indicat un hotel i ens ha pujat les alforjes (=2000tsz, un euro aprox de tip), un cop instalats ens hem assaventat que el ferry no ens ha deixat a Mkoani sino a Wete… a l’altra punta de l’illa, sort que es petita.

Aqui fan el Ramada super estricte, i ho tenim dificil per menjar pels “puestos”, aixi que hem optat a esperar que es pon el sol per sopar al carrer amb tots els d’aqui, ha estat molt divertit. Hem menjat patetes fregides, truites, pans, chapatis… tot a preus ridiculs. Sino agafem res aqui, no ho agafarem enlloc… Portem no se quantes nits dormin amb les oracions dels musulmans i avui tampoc es excepcio.

10-09-08:  Chake-Chake (0m) > Verani (0m) (Per la carretera Vella)

Dist: 57,86km  Temps:4h 43min desnivell: +/-620m

Ens hem aixecat i em menjat uns pans que vam comprar ahir al vespre al carrer, ja que com que es ramada a l’hotel no donen esmorzar, pero te’l cobren… Hem anat cap a Verani per  la carretera que no vam fer ahir per arribar-nos al Shawili diving center, el que ens havia recomanat en Jerome, recordeu? Hem passat per Wete (que ahir era Mkoani). I quan hem arribat al diving, un lloc de “lujo” total la nostra sorpresa ha estat que ho tenien tot ple i ja ens veiem reculant cap a wete… Mentre dinavem alla mateix ens han ofert una caseta-bungalow sense acabar i sense llum, hem acceptat. Quan l’em vist em cregut que en Jerome, li va salvar la vida o alguna cosa similar a aquesta noia (la Sisca, que es la que regenta el diving), perque era super xula i tenia de tot, el millor lloc que em estat fins al momentm i nomes li faltava llum. Es l’eden! Aqui tots son Mzungus que dubtem molt hagin sortit d’aquest recinte. Aqui no fan ramada per tant podem menjar.

La carretera per on hi hem accedit esta en molt mal estat, els cotxes, molt pocs, motos bicis i gent circulen per un cami de terra paralel just al costat de la carretara dels sots que hi arriben a haver-hi.

11-09-08:  Verani-Diving(0m) > Platja Vumawinbi (0m) > Verani-Diving(0m)

Dist: 12,16km  Temps:1h 45min desnivell: +/-96m

Catalunya triomfant tonara a ser rica i plena………. Avui diada de Catalunya ha estat un dia interesant. Primer, al mati, hem anat a una platja a uns 6 kms del diving. Sabeu les platges dels email que t’envien amb la mar blavam clara i plana, sorra blanca que sembla sucre? doncs aquesta, brutal!!! Ens voliem banyar pero com que hi havien un grup de pescadors calan l’arto no ho hem pogut fer, pel ramadam es clar…

Quan hem arribat a l’hotel si que ens hem banyat, despres hem dinat, es bufet lliure i ataquem que dona gust. A les 15h hem pujat a la barca per anar a fer immersio, ha sigut encara me brutal! Semblava que estiguessim al salvapantalles del pc. Era un aquari ple de peixos de colors, l’aigua clara i sense corrent. Ens han deixat a una plataforma a 5-7m que baixava de cop fins als 30-35m.

El mes genial de tot ha sigut quan hem anat a pagar, que ens pensavem que ens hauriem de quedar a rentar plats, i NO!!!! Creiem que o s’ha equivocat o gracies a en Jerome ens ha fet un super descompte, o ens va veure uns morts de gana i es una anima caritativa, nosaltres ens decantem per la segona opcio. El fet es que ens ha cobrat 20$ per tot (2 nits dormir i 2 dies de pensio completa de menja tant com puguis…) mes 50$ per les imersions, quan ens ha dit que en cobra 80 per persona.

Dema al mati ja marxem perque tenim previst agafar un ferry cap a Zanzibar dema passat a la nit.

12-09-08:  Verani-Diving(0m) > Chake-Chake (0m) (Per la carretera Nova)
Dist: 60,80km  Temps:4h 42min desnivell: +/-540m

Hem esmorzat molt, es gratis, com un dinar, doncs tornem a les terres del ramada i no sabem quan tornerem a poder menjar… Ens hem acomiadat de la Sisca i hem sortit pedalant rapid, no fos cas que es repenses el que ens ha cobrat. Hem agafat la carretera nova per arribarnos a Chake, passant per Tumbe i el seu mercat de peix, que no hem sabut trobar. A arribar a Chake, ens hem aturat al davant de l’agencia d’un noi que vam coneixer per comprar-li els bitllets del ferry, estava tancat. Aleshores ens ha aparegut un altre noi que tambe vam coneixer el dia que marxavem de chake i ens ha dit que ell tambe tenia una agencia, li hem preguntat per l’altre noi i ens ha dit que no pagava taxes i que li havien tancat el negoci. Total que li hem comprat els bitllest a aquest ultim.

Aquest cop ens hem allotjat a un hotel diferent, pitjor pero mes barat, i hem sortit a donar una volta. Ens hem trobat dos cops qui ens ha vengut els bitllets, mes tard sentim que ens criden i era el senyor brut que ens va indicar on dormir l’altre cop (encara anava brut i vestit igual, nosaltres tambe). Tot passejant mes tard ens han tornat a cridar, carai aqui ens coneix tothom! Era el noi a qui voliem comprar els bitllets i ens ha recordat que li vam dir que quan tornessim del nord aniriem a la seva agencia a comprar-li els bitllets. Li hem dit que ja els teniem, i el que l’altre ens ha dit i ha contestat, a una altra opcio! i s’ha quedat tant panxo. Hem tornat a sopar amb les paradetes al carrer.

13-09-08:  Chake-Chake (0m) > Mkoani (Per la carretera Nova)

Dist: 32,03km  Temps:2h 26min desnivell: +/-597m

Quan ens hem llevat pensavem que dema arribavem a ZNZ. Hem anat a comprar pa al mercat i a donar una volta per Chake de dia, ja que el ferry no sortia fins les 22h, aixi que hem comensat a pedalar tard. Pel cami ens a adelantat la comitiva presidencial amb el President de Tanzania, ple de 4×4s plens de soldats amb metralletes, camions de l.exercit, policia… ningu li feia cas al passar pels pobles, en canvi quan passavem nosaltres la gent nomes feia que cridar i saludar-nos, que passi un Mzungo es mes extraordinari que passi el president del pais…

Un parell de videos en el primer tothom crida JAMBO, JAMBO, quan passem pel poblet

En el següent poble els nens ja són més espavilats i criden: “GIVE ME MONEY, MONEY”, mentres corren al costat…

Hem arribat a Mkoani cap alla les 12h i hem vist el ferry rapid com arribava de ZNZ. Essent mes xanxulleros que els xanxulleros autoctons, hem canviat els bitllets del ferry lent pels del rapid i sense gairebe adonarnos ja erem dalt del ferry nosaltres i les bicis. La situacio era bastant caotica, tothom cridant i nosaltres nomes enteniem la paraula baisikeli, al final a les 12:30h el ferry a sortit pitant hem estat els ultims a pujar, quan ja retiraven la passarela, aqui no esperen ni als Mzungus. Hem arribat a Stone Town, ZNZ.

Zanzibar, ultima etapa

A dia 13-09-08, Hem arribat a Stone Town, aquest cop si que estem segurs d’on som. Hem sortit rapid de la zona del port per no trobar papasi, tothom ens preguntava on anavem. Hem arribat un hotel que un amic d’en Pep, en Simone ens va recomanar (amic fins ara). Aqui si hi ha mosquits, molts. Hem hagut d’arreglar l’habitacio a base de cinta americana perque la mosquitera de la finestra estava reventada i les mosquiteres dels llits plenes de forats. La Nuria ja te dues picades, portem matats el record de 19 mosquits dins d’aquesta habitacio.

Hem anat a sopar al carrer, ple de paradetes amb pinxitos de carn, peix, brotxetes de gambam llagostes, patates fregides… de tot igual que a Chake pero molt mes car, mes varietat i mes gent. No deixen fer fotos als mercats pero es digne de veure-ho i viure-ho. Ja ens esperem per tornar-hi. A Stone Town hi ha un entramat de carrers i carrerons molt perdedors, ni amb el mapa saps on ets, doncs hi ha molts carrers que no hi surten i tots s’asemblen, molt estrets i foscos, plens de paradets i de gent.

14-09-08:  Stone Town (0m)   >   Kendwa (0m)

Distancia: 60,52kms    Temps: 3h 19min  Desnivell: +/-378m

Ens hem llevat i per sort, no tenim mes picades de mosquit. Hem anat a buscar aigua i no ens l’han volgut vendre, a que no sabeu perque… doncs perque el propietari era musulma i no venia res de menjar ni de beure, nomes sabons i coses per l’estil. Hem tirat un parell de paradetes mes enlla i un infidel si que ens ha vengut unes quantes aigues i magdalenes, la seva anima cremara a l’infern pero ara a guanyat 4$…

Ens hem dirigit cap a Nungwi, aquest cop si que hem trobat forsa transit, sobretot al sortir de Stone Town, la ciutat mes gran que hem estat de moment. La ruta d’avui es forsa planera, una carretera que va seguint la costa i va trobant poblets de pescadors. Hem arribat a Kendwa on ens hem instalat perque ens pensavem que ja haviem passat Nungwi, pero no ha estat aixi. Ens n’em adonat quan hem preguntat a l’hotel on carai estavem ensenyant-los un planol de la lonley planet, i ens han dit que estava equivocat. Hem anat a fer gestions amb els centres d’immersio que hi ha per aqui per anar a sota l’aigua dema, voliem anar a l’atolo de Mwemba, pero fa molt de vent i cap d’ells s’aventura a anar-hi, o sigui que dema farem una immersio per una zona mes propera. Ja us explicarem com a anat tot.

15-09-08:  Kendwa (0m)  > Nungwi  > Kendwa (0m)

Distancia: 14,56kms    Temps: 1h 28min  Desnivell: +/-118m

Ens hem aixecat i ens hem esperat a fer immersio fins a les 10:00h. Els nostres esforsos d’ahir amb els        diving per anar a l’atoll de Mwemba no van servir de res, cap diving hi vol anar, diuen que fa mal temps,pero creiem que es perque hi ha poca gent i no els hi surt a compte. Aixi que hem decidit fer una immersio per la zona on estem (es l’unica opcio que ens ofereixen), ens diuen que anirem a una paret de corall a uns 18m. Sortim cap alla a les 11h i anem cap al lloc, segons ells fa molt de vent i molta corrent i decideixen canviar el lloc de fer immersio per un de mes resguardat, aixi que acabem fent immersio en una paret a 9m com a prof. maxima. A la zona hi ha moviment de peix pero l’aigua esta molt bruta. Tornem a estar al salvapantalles, pero enlloc d’un pc d’un spectrum… Sortim al cap de mes d’una hora amb l’ampolla gairebe plena… Visca els centres i els Dive Masters PADI que creuen que les immersions amb DECO i les onades son obra del dimoni i que aniran a l’infern si fan alguna immersio amb aquestes condicions.

Peix fent el pallassoPeix fent el pallasso

Despres de dinar hem agafat una estoneta les bicis i hem anat fins al poble mes al nord de Zanzibar, Nungwi, un poblet molt xulo de pescadors on encara construeixen les barques a la sorra. Hem tornat a l’hotel i ens hem connectat per intentar penjar alguna foto pero es IMPOSSIBLE. O sigui que ho deixem per un altre dia.

16-09-08:  Kendwa (0m)  > Chwaka (0m) > Uroa (0m)

Distancia: 74,81kms    Temps: 4h 57min  Desnivell: +/-394m

Avui hem tombat l’illa i hem baixat de N a S per la seva cara Est. Ens hem trobat la sorpresa que era una carretera acabada d’asfaltar, i ens pensavem (mal documentats) que era una pista. Hem passat per un pilo de Resorts i Hotels en construccio. I aqui, si, molt de tant en tant, atravessem algun poble on enlloc d’estendre claus estenen algues al costat de la carretera. Preferim l’olor dels claus!

Hem arribat a Chwaka i un italia molt “amable” ens ha indicat un hotel barat, quan l’hem vist, per si decas hem preguntat el preu, ni mes ni menys que 180$ la nit. No se quins criteris tenen a Italia que uns tant i altres tant poc, eh Simone…!? Hem girat cua i hem anat a preguntar a un altre ens han dit que estava tancat pero que ens obrien per 70$ sense menjar i tambe ens ho hem pensat. Com que hem arribat d’hora hem decidit fer un tour d’hotels i hem reculat per la carretera d’on veniem que n’hem vist molts. El primer era un cartell i despres de seguir 1,5kms per una pista hem arribat a un hotel en construccio, aixi que hem continuat buscant, el segont, tambe un resort, tampoc ens venia de gust quedar-nos-hi. El tercer, ens ha fet por entrar, segur que no ens volien i finalment, i perque hem regatejat n’hem trobat un, tot i aixi estem al lloc on hem pagat mes per una nit. Aixo de tombar l’illa no ha estat bona idea! Per cert en aquest costat tothom ens saluda en italia.

Pel cami hem comprat un coco per menjar-lo sota una palmera i ho hem pogut fer ja que el bungalow el tenim sota una palmera de la platja. Ara nomes ens queda decidir si atravesem la Bahia de Chwaka en barca o no, tot es questio de preu. Primer ens ho han ofert per 60$ i ara estem a 30$.

17-09-08:  Uroa (0m) > Stone Town (0m)

Distancia: 81,56kms    Temps: 4h 45min  Desnivell: +/-317m

Un cop llevats, esmorzats i a punt de marxa ens ha vingut el paio del barco i ens ha dit que ens haviem d’esperar 2h ja que la marea era baixa i no podiem sortir. Hem decidit tornar cap a Chwaka amb bici i preguntar si algun pescador ens hi portava, sino aniriem per carretera… Total que hem portat a passajar les bicis amb una barca que portava un regiment d’italians a una platja a l’altre costat de la Bahia de Chwaka i per 15$!

Hem tardat 40min i realment la marea era baixa, hi havia gent que la creuava caminant (aigua fins a sota la galta del cul). A proa hi havia un noi que anava indicant al capita cap a on havia d’anar per no quedar embarrancats.

Hem agafat la carretera i hem comensat a pedalar a les 11h, aquesta era molt similar a la d’ahir amb complexos hotelers de superluxe. Ens hem aturat a dinar a un “restaurant” a Jozani National Park, ens hi em estat 1h i 30min, 1h i 15min esperant a que ens fessin un arros amb verdures i 15min per menjar. Hem tornat a arrancar i ens ha costat pedalar, estavem ben tips i feia molta calor, el termometre marcava una temperatura comfortable.

Pel cami tot xerrant ens ha sorgit l’idea de fer immersio a Stone town, aixi que haviem d’arribar-hi avui per poder fer-la dema. Ens definitiva que dema tornem a fer immersio pero no a Stone Town, sino a Mwemba, que es on voliem anar a Kendwa i no ens hi van voler portar.

Per sopar nomes disposavem de 7000TZS (uns 4eur) o sigui que hem hagut de recorrer al sopar al carrer…

Regatejant per el menjar...Regatejant per el menjar…
18-09-08:  Stone Town (0m)   > Mwemba (0m)  > Stone Town (0m)

A fer 2 immersions, ens han portat amb furgoneta

La furgoneta sortia a les 7h, erem nosaltres dos sols. Hem anat cap a Mwemba i de cami hem recollit a dos italians (aixo esta infestat d’italians). Ens ha sorpres que el guia de l’immersio fos un autocton, ja que tots els centres estan regentats per Mzungus i els guies tambe ho son. Excepte els que carreguen els equips amunt i avall. Doncs hem arribat i hem agafat una barca cap a l’atoll de Mwemba, on hi ha una petita illa amb un resort que costa 1000$ la nit per persona, ja hi erem pero no tenien canvi i em decidit marxar…
Anant cap a l'atoll de Mwemba amb una barqueta local
La primera immersio l’hem fet a KISHIWANI, una paret a la banda S de l’atoll que baixava fins als 45m, pero no ens han deixat baixar mes de 25m… Hem vist tortugues, servioles cazant i algun mero, molt peixos de colorins amb molta diversitat…
Tortuga i Pep a l'illa de Mwemba
El follet tortuga amb la tortuga
Hem sortit amb fred, aqui et donen trajes prims i/o sense manigues i l’aigua esta a la mateixa temperatura que al Mediterrani a l’estiu. Pero el guia porta una traje gruixut amb caputxa, aixo es perque no s’allarguin gaire les immersions… Ens han donat platans i taronges, 45min de descans per refer-nos i Sant Tornemi.
La segona ha estat en un lloc que anomenen AQUARI, realment ho sembla. Aqui hi havia grans moles de peixos i algun de bastant gran. Hem sentit dofins pero no els hem pogut veure. Tambe hem vist mes tortugues, una de molt gran, hem fet un video que no podem penjar ja que tenen el youtube capat, ja el penjarem. Aquí va el video de la tortuga…
Teniem molt de fred pero hem aguantat ja que l’espectacle s’ho valia…
19-09-08:  Stone Town (0m)

De compres amb els pocs cales que ens queden, o sigui que no us espereu gran cosa…

Per les nenes hem repinyat el que hem anat trobant pel cami!
Al primer establiment on hem entrat hem canviat una manta de l’avio per un collaret, tambe voliem canviar els guants que estaven foradats pero l’intent ha estat un fracas! Hem continuat caminant pels carrerons de Stone Town i un pilo de “papasi” ens volien fer de guia per la ciutat o vendre’ns qualsevol cosa. Hem cantat una canso tipica ( Jambo wanna, … hakuna matata, ….) a un que ens volia vendre un cd de la mateixa! Mentrestant anavem fent intents de encolomar els guants per algun collaret i ni a patades els volien canviar, … fins, fins que un bon noi, ens els ha canviat for cycling o for gym, o whatever you want!
Ens hem divertit una mica, ja que ells tambe se’n reien de nosaltres, no sabem qui hi ha sortit guanyant!
Just guiris!
Just guiris!

20-09-08:  Stone Town (0m) > ZNZ Airport (35m)

Distancia: 12,62kms    Temps: 0h 46min  Desnivell: +/-31m

Després de fer algunes voltes per Stone Town, hem anat aviat a l’aeroport per negociar el tema bicis, ja que al ser el primer un vol nacional nomes perneten 20kg per passatger (ZNZ>Moshi). Voliem portar cocos pero no en portem perquè pesen molt. Hi hem arribat massa aviat.
No hi ha sala d’espera, bé si que n’hi ha però només deixen entrar a dins els que marxen al cap de 30min, o sigui, que el check-in es fa abans d’entrar a l’aeroport, us podeu imaginar cues de guiris amb maletes per allà fora. El que ens preguntem és que fan quan plou?!
Doncs com que encara no ens deixaven entrar, i faltaven unes 5 hores, hem seguit per la carretera fins un poblet costaner, Chukwani. Anavem buscant un lloc per passar l’estona, la carretera s’acabava perquè entrava en una base militar i al costat i havia un bar amb una terrassa que tenia vistes a la illa de Chumbe. Hem decidit para aquí i pendre alguna cosa fins a l’hora de marxar. Hi hem estat prou bé, i el preu més barat que hem trobat per una coke (20 centims d’euro…).
Vinga cap a l’aeroport a negociar el tema bicis. Hem arribat al parquing i hem començat a “plegar” les bicis.
A l’hora de fer el check-in, ha sonat la musiqueta i la veu de la mesquita que hi havia al costat i tothom ha marxat a resar. Quan han acabat de resar hem pogut fer el check-in i ens les hem manegat per no tornar a pagar res, bé la propina de 5eur. inevitable, per fer la vista gorda… També dir-vos que a ZNZ tenen una “ecotaxa” 5USD per persona i per estada o sigui que hem hagut de pagar 10USD per poder sortir de ZNZ.
Demà al matí, molt al matí, des de Moshi agafem l’avio que ens tornara cap a casa, be, el primer de molts. Moshi>Nairobi>London>BCN. Arribarem a BCN cap alla les 21h del diumenge 21, si us plau que alguna anima caritativa ens vingui a buscar, i que el “comite de bienvenida” tambe ens porti un pa amb tomaquet amb pernil salat i un altre amb pernil dolc i formatge (no cal que ens demaneu TIPS perque no ens queda res…).
Senyors ens acomiadem de vostes, gracies per la vostra atencio i fins l’any vinent que farem les gestions oportunes perque sigui Mongolia. Esteu atents al blog!
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: